Al nostre institut, la majoria de professors es van sumar a la vaga i, per això, també molts alumnes no van venir a classe. Es va notar bastant, perquè gairebé no hi havia activitat normal al centre.
Els motius de la protesta eren diversos. En primer lloc, demanaven una disminució de les ràtios a les aules, és a dir, menys alumnes per classe. Afirmen que en que amb grups més reduïts es pot donar una atenció més personalitzada, millorar la convivència i facilitar l’aprenentatge. Així, tant els alumnes que van més avançats no s’avorreixen, com els que tenen més dificultats poden seguir millor les classes.
També reclamaven un augment de sou, ja que consideren que el salari que tenen no reflecteix tota la responsabilitat, la dedicació i la feina que fan, a més que amb l’augment de la inflació dels darrers anys, sumat al baix increment dels sous, han perdut més del 20% del poder adquisitiu. A més, es queixen de la manca de recursos materials i humans i de la necessitat que es doni més suport a l’educació pública.
En definitiva, aquesta vaga no era només per diners, sinó també per intentar aconseguir una educació de més qualitat. Els professors volen preparar millor les classes, atendre millor la diversitat de l’alumnat i tenir temps per coordinar-se i formar-se. Segons ells, aquestes millores no només els beneficiarà a ells, sinó també als alumnes i a tota la societat.
